divendres, 30 de març del 2007

La gent d'ICV a Horta-Guinardó

Aquí ens teniu, els candidats de ICV del districte d’Horta-Guinardó.
Començant per la esquerra, com no, el nostre estimat Pere Nieto, Conseller tècnic d’Horta Guinardó, tot i que viu a Sant Martí i per tant té el cor dividit.
Al seu costat en Jordi Fornés, president d’ICV al districte i veí de la Font d’en Fargues, . En Jordi té la capacitat de sorprendre i aportar aire fresc, tot un luxe.
Tot seguit hi tenim l'Elsa Blasco, la nostra Regidora. L’Elsa encapçala el projecte d’ICV al nostre districte, sempre propera, compromesa i plena de conviccions, aquest mandat ha demostrat liderar un projecte ambiciós i alhora viable.
I al seu costat jo mateixa, encantada de treballar amb gent com aquesta. La companyia és immillorable tot i que, molts companys i companyes del districte no surten a la foto i en canvi podrien ser-hi perfectament.
Al meu costat, l’Eugeni Forradellas, que deixa els primers llocs de la llista però ens fa l’honor d’acompanyar-nos al número 39.
I finalment en Juan Manuel Velasco històric lluitador i compromès incansable, ara pel benestar de la gent gran.
Tots sis, amb la resta de companyes i companys que componen la llista d’ICV-EUiA a Barcelona, i els qui, sense estar a la llista, treballen tant com nosaltres per aquest projecte que encapçala l’Imma Mayol, tenim la ferma voluntat de continuar treballant pel benestar de la gent i la millora del seu dia a dia.
Volem continuar fent la Barcelona en minúscules. Transformar i gestionar la vida quotidiana, des de la proximitat i amb la complicitat de la ciutadania i el teixit associatiu, prioritzant aquelles polítiques que milloren la qualitat de vida de la gent, les que busquen solucions a les preocupacions i necessitats de totes les persones i les que ho fan amb la plena participació i complicitat dels interessats.

dilluns, 26 de març del 2007

ERC s’equivoca altra vegada

El consell nacional d'Esquerra ha aprovat una resolució, en la que afirma que "vistos els esdeveniments i l'ofensiva per fer una segona retallada a l'Estatut, la via autonomista està exhaurida i que cal impulsar i donar suport a les iniciatives cíviques i socials que comportin més poder de decisió per a Catalunya i a fer efectiu el dret a celebrar un plebiscit d'independència".
Tot seguit, Xavier Vendrell, vicesecretari general de Coordinació Interna d'Esquerra, proposava catapultar Artur Mas a la presidència de la Generalitat si, en cas que el Tribunal Constitucional tombi l'Estatut i els socialistes no acceptin tirar pel dret, CIU es compromet a impulsar un referèndum d'autodeterminació.
Tot plegat recorda altra vegada una d’aquelles sortides de to del partit republicà.
En primer lloc, perquè aquest referèndum d'autodeterminació aniria en contra de la legalitat espanyola, per molt que s’acullis a la jurisprudència europea i internacional, no està gens clar que passaria amb tot plegat.
En segon lloc, perquè ERC, ja d’entrada, no creu que CIU accepti la seva proposta i per tant, aquesta sembla pura estratègia electoral. És més, l’estratagema queda confirmada quan Xavier Vendrell, assegura que les seves declaracions "no obren una crisi dins el govern d'Entesa, perquè el PSC sap quines són les intencions d'Esquerra", i afegeix que "si CIU està disposada a fer un salt més enllà, nosaltres estem disposats a governar", però si CIU no ho accepta "nosaltres en el marc actual ja ens va bé governar amb les esquerres".
En que quedem doncs? El cas és governar i, ERC s’equivoca jugant d’aquesta manera amb les aspiracions nacionalistes del seu electorat.
D’altra banda, el sorgiment del corrent intern crític, encapçalat pel diputat i exconseller de Governació Joan Carretero, que reclama que "els dos dirigents d'Esquerra no estiguin al Govern" al considerar que "es difumina" l'estratègia del partit, potser també té alguna cosa a veure amb aquest brot sobtat de fervor independentista.
CIU tampoc no ho té gens clar.
Felip Puig afirma que “no es possible fer un referèndum d'aquí a dos mesos per l'Estatut i saben que, seriosament, d'aquesta manera no s'avança per l'autogovern, per la sobirania i per la llibertat de Catalunya". Però el cert és que els socis de Unió apreten, concretament, el seu líder Josep Antoni Duran i Lleida declarava (en una entrevista al diari El Punt) que “jo respecto l'independentisme, però no crec que avui sigui viable. Per tant, el projecte que jo represento no és independentista".
Sembla doncs que no és tant qüestió de seriositat com de voluntat, per molt que els convergents ens vulguin fer creure el contrari.
Tampoc no ens hem d’estranyar, ja se sap que CIU s’estima més pactar amb els seus amics del PP, sense disgustos ni sobresalts, les dretes amb les dretes, com cal.
I sinó, que li preguntin a en Xavier Trias, ell i l’Albertito si que ho tenen clar.

dijous, 22 de març del 2007

festa grossa pel Casal

Aquest dissabte 24 de març a les 17:00 FESTA GROSSA per celebrar l’adquisició pública del CASAL de la FONT d’en FARGUES!
La signatura d’un acord amb el Bisbat representa un futur ple de possibilitats per al Casal, que necessita una rehabilitació urgent, encara que al mateix temps suposa l’inici d’un període difícil perquè la rehabilitació no permetrà fer-hi una activitat normalitzada.
A part de les dificultats que això comporta per les entitats del barri vinculades al Casal, preocupen també les implicacions que aquesta pausa d’uns dos anys, mentre durin els treballs, pugui tenir per a la futura vida del Casal.
Certament s’inicia una nova etapa plena de canvis però, caldrà que aquest futur prometedor sigui molt conscient dels seus orígens. El Casal ha estat un referent capaç de donar vida a tot un barri, acollint activitats de tot tipus i obertes a tothom. És un d’aquells espais modèlics de relació, que ha sabut donar cabuda a les entitats, a la gent del barri o d’altres indrets, als i les joves i no tant joves...
El Casal ha sabut ser de tothom i, cal que continuï sent així. La gestió municipal del equipament renovat ha de mantenir aquest esperit genuí que tant valorem.
Enhorabona a tothom qui n’hem gaudit i volem tornar-ne a gaudir en millors condicions però amb igual esperit.
Dissabte es presentarà el projecte de remodelació del Casal. Ja cal que vingueu totes i tots a celebrar-ho!!!!!!!

dimarts, 20 de març del 2007

Tenim programa!

Ahir, dilluns 19 de març, fèiem la presentació del programa electoral d’ICV-EUiA per al districte d’Horta-Guinardó.

Aquest document programàtic resta encara obert a les propostes que des del moviment associatiu o persones a títol individual ens puguin fer arribar.
Totes les aportacions hi són benvingudes. Ens podeu enviar propostes o comentaris a horta-guinardo@iniciativa.cat
Gràcies a tots els qui ahir ens vàreu acompanyar.

divendres, 16 de març del 2007

9 pometes

NOU POMETES TÉ EL POMER, D’UNA EN UNA, D’UNA EN UNA
NOU POMETES TÉ EL POMER, QUANTES CREUS QUE ARA EN TREURÉ?
S
I MIREU EL VENT D’ON VE VEUREU EL POMER COM PACTA
SI MIREU EL VENT D’ON VE VEUREU COM PACTA EL POMER.
NOU POMETES TÉ EL POMER, D’UNA EN UNA, D’UNA EN UNA
NOU POMETES TÉ EL POMER, SINÓ SUMEN QUE FARÉ?
SI MIREU EL VENT D’ON VE VEUREU EL POMER COM PACTA
SI MIREU EL VENT D’ON VE VEUREU COM PACTA EL POMER.
AMB EL PP.

dimarts, 13 de març del 2007

Aquesta dreta fa por

Les manifestacions del PP m’esgarrifen, per molt legítim que sigui manifestar-se sigui qui sigui que ho faci.
Avui deia Mariano Rajoy que la de dissabte a Madrid fou “un acto de afirmación y un acto de esperanza a favor de España, a favor de la libertad y a favor de la derrota del terrorismo” i per si no n’hi hagués prou, qualificava la manifestació de “protesta serena, tranquila, pacífica y hermosa", de "ejercicio de libertad" y de "ejemplo de civismo que unió a la mayoría por encima de los partidos políticos". Deu voler dir que la de dissabte no devia ser com les de divendres, on alguns dels periodistes catalans que cobrien les concentracions van rebre crits, insults i agressions.
Començo a estar més que cansada de sentir bestieses i poca-soltades. Per molt que el Sr. Rajoy ho vulgui, els qui seguiren la convocatòria del PP no són una majoria i, ningú amb cara i ulls afirmaria que es tractés de tot tipus de gent de molt diversa condició. Fa gràcia, quan el PP diu que la manifestació "unió a gente que tenía formas de pensar distintas y a gente de muy diferente condición”. Que vol dir, que uns portaven banderes espanyoles i uns altres les portaven preconstitucionals? Que els uns eren extremadament de dretes i els altres eren d’ultradreta?
No per repetir-les moltes vegades les mentides es tornen certes, el que passa és que n’estem tant farts de sentir-les que uns ens indignem cada vegada que el PP obre la boca i altres, esperem que pocs, desgraciadament acaben pensant que “si el rio suena...”
Tenim la desgràcia de conviure amb una dreta que ja no té vergonya d’ensenyar les vergonyes i que ha tret la seva cara més rància i mesquina. Aquesta dreta fa por, fa por pensar on ens pot conduir la seva irresponsabilitat ara que per al PP tot ho val per tornar a governar.

dimarts, 6 de març del 2007

parlant de desmemòria...

Per Carina Mejias, diputada al parlament del PP, l'excarceració de l'etarra De Juana Chaos és "la burla de l’assassí, contra tot un poble, per la desmemòria de tantes vides perdudes"... Amb tot el respecte Carina, voldria demanar-te que m’expliquis, què és el que veus en aquesta foto: Realment us preocupa la desmemòria i les vides perdudes? O és que cal aprofitar la ocasió per desgastar el govern i fer el que calgui, a qualsevol preu, per deixar de ser oposició? Ja fa massa temps que se us veu el llautó.
A finals d’any, el secretari de comunicació del PP, Gabriel Elorriaga, reclamava la retirada del projecte de llei de la Memòria Històrica "en su integridad" porque "no conduce a ninguna parte", o sólo a "reabrir conflictos afortunadamente ya cerrados". "Preocúpense por el futuro y dejen a un lado el pasado", ens deien.
Sembla que alguns dels que donen suport al PP no ho tenen tant clar això de deixar enrera el passat. Potser els conflictes del passat tampoc no estan tant ben tancats com diuen.

divendres, 2 de març del 2007

el Carmel

Avui es reprenen les obres de la línia cinc del metro, al Carmel. Passats dos anys del esfondrament, el projecte del metro presenta canvis importants, especialment en les maneres de fer. Els veïns podem estar ben tranquils, segur que aquestes obres seran les més segures del món.
L’esfondrament fou un cop molt dur, semblava que no ens ho podíem acabar de creure però, passats dos anys, puc dir i penso que molts veïns (no tots es clar) estaran d’acord amb mi, que entre tots hem sabut gestionar i trobar solucions en positiu per al Carmel.
Entenent que per als qui han perdut casa seva el dany és irreparable, no és menys cert que s’estan aprofitant les oportunitats de millora sorgides arrel de l’incident.
S’ha creat l’Agència de promoció del Carmel i entorns, com a instrument de gestió per a desenvolupar les inversions i executar els projectes urbanístics de l’Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (AERI). Que inclou actuacions com la rehabilitació de edificis, programes de millora de l'espai públic i equipaments, la dinamització i execució de nous plans de millora urbana en el territori, la creació de nou habitatge, la col·locació de nous ascensors, la revisió d’instal·lacions, la dinamització econòmica i social del barri, etc.
D’un temps ença que ja es van veien aquests canvis al barri, s’han arranjat places com la de Boyeros o la de Salvador Allende, s’han instal·lat escales mecàniques a Alcalde de Zalamea, Hortal, la Manxa, Agudells...i n’hi ha d’altres en construcció, s’estan arreglant molts carrers i passatges, s’han previst nous equipaments, s’ha plantejat la revisió dels Plans Especials de Reforma Interior (PERIS) del Carmel...
Encara queda molt per fer però estem en el bon camí.