dimecres, 12 de setembre del 2007

Refundar el catalanisme

Fa dies que volia comentar la proposta de CDC de refundar el catalanisme.
Es tracta, obviament, d’una proposta oportunista, feta just abans de la Diada Nacional de Catalunya i pensada més per a recuperar un cert protagonisme del Sr. Mas que no pas per a millorar en res el dia a dia de les catalanes i catalans.
No deixa de ser curiós que el CDC convidi a sectors d’ERC i PSC a la creuada nacionalista, una iniciativa de la que exclou de manera clara al seu soci UDC. I es que la proposta de refundació del catalanisme no la fa CIU sinó CDC, que així ho ha recalcat de manera expressa.
El Sr. Mas vol ser el pare de la casa gran de la catalanitat, o això diu i, Duran de moment ha optat per no afegir massa llenya que, si es descuiden, amb tants focs d’artifici, CIU encara prendrà mal.
Sembla difícil que Artur Mas pugui encapçalar la construcció de la casa gran del catalanisme, si no és capaç de posar pau a casa seva, vull dir a la federació CDC-UDC que no passa pel seu millor moment.
I no seria més pràctic arreglar primer la casa petita, vull dir la de CIU, sense convidats ni pretensions desmesurades?
Mas pica molt alt volent atribuir-se paternitats que no li corresponen per a construir cases de tres plantes mentre al mateix temps els fonaments de casa seva tremolen i cada dia són menys sòlids. No serà que la construcció d’aquesta gran casa vol amagar altres febleses del líder de CDC i la seva federació?
Si CIU tingués un projecte sòlid i creïble, Artur Mas necessitaria cops d’efecte com la refundació del catalanisme?
En aquest sentit trobo molt recomanable la lectura de l’article de Miquel Caminal, Más nacionalismo, publicat avui a El País.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Anna:
>Yo..., siempre he pensado que quíen se dedica a la "POLITICA" no tiene derecho a "vacaciones"...¡¡Los problemas no hacen vacaciones!!
>Es solo una observación..., conveniente de seguir...
>Ejemplo: los "políticos" somos como los "ladrones", ¡¡NO DORMIMOS de Noche...!!
Salud y República

Marc ha dit...

Hola de nuevo, Sir Lejarza,

Me tomo de nuevo la libertad de responder a este comentario, tal y como he respondido en otro blog.
Quien se dedica a la política tiene tanto derecho a hacer vacaciones como cualquier otro.
Del mismo modo que los médicos hacen vacaciones y por el contrario los problemas de salud de la gente no las hacen... En el caso de los políticos es exactamente igual.
Que tengas un buen día.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Les esquerres ho tenim magre. Quan parlo de "les esquerres", no em refereixo als partits que es diuen d'esquerres. Per tant no plantejo una problemàtica "de partit" (que ja és prou grossa i irresoluble). Les esquerres "realment existents", les seves idees, les seves tradicions, les seves propostes, els seus dilemes, els seus fracasos, estem i estan al bellmig de l'erm, de la devastació pura i dura. Fins i tot podem fer-ne ironia, massoquisme o preocupació. Darrerament, la clau irònica combinada amb la preocupativa, em resulta satisfactòria. Resulta que no m'interessa gens ni mica el que pugui passar l'any 2014, el que els preocupa a les plataformes multiformes sobiranistes, al Joel Joan, a l'Oriol Jonqueres (historiador justet), ni el rearmament espanyolista del PSOE per desactivar l'armament del PP, ni l'ecosocialisme d'etiqueta que observo en les tendències oficials i oficioses del meu partit. Em remeto als darrers escrits d'aquest blog i, en la mateixa línia, proposo modestament (és a dir, irònicament) una refundació de la política (salt mortal inutil?). Corren temps de "refundació del catalanisme", de referendums extenuants de cara al 2014, temps de Joel Joan, temps d'auca en estat efervescent. Corren temps, doncs, per contraprogramar i posar al dia milers de conceptes, milers de propostes, milers d'interrogants.
En definitiva: què coi té que veure el relat de l'auca político-mediàtica amb el significat substancial del capitalisme de cada dia? Dit d'una altra manera: O ens posicionem, les esquerres personals-polítiques-socials davant de la mare dels ous, o girem full. Això és un erm, un "páramo", un "moor", un desert. Això és Polònia. Toca riure. Començant per riuren's de nosaltres mateixos. Deliri a la carta. Tocadiscos en marxa!
i...malgrat tot, esperem una ICV forta, activa i degudament organitzada, de carrer i de govern!!!!