festa medieval com mai, a Can Fargues

Ahir diumenge, un any més i ja en són vuit, varem celebrar la festa medieval de la Font d’en Fargues.

Una festa que, tot i el seu caràcter lúdic com no pot ser d’altra manera, havia estat sempre una jornada reivindicativa a les portes de la tant reclamada masia de Can Fargues.

Enguany, per fi, per primera vegada, la festa ha traspassat les portes abans barrades de la masia. Els jardins i la pròpia masia s’han omplert de vida, de música, de veïns i veïnes, de gent d’arreu de Barcelona que han volgut visitar la tant esperada masia de Can Fargues.

Aquest any com cap altre, hem gaudit plegats de la festa i de la masia. Felicitats, gràcies i per molts anys més.

Raül Romeva: la veu dels qui no en tenen

En Raül Romeva vol continuar defensant, com a fet els darrers 5 anys, la veu dels menys poderosos, de la societat civil, al Parlament Europeu.

Diumenge 7 de juny, tots els qui volem fer sentir la nostra veu, els qui volem un gir d’esquerres i ecologista a Europa, tenim una opció clara de vot; ICV-EUiA.

Perquè cal que algú amb la capacitat de lideratge i de treball d’en Raül Romeva defensi i faci sentir els interessos dels qui no són escoltats perquè no són prou poderosos.

L’abstenció, crítica o no, és un xec en blanc pels 50 europarlamentaris que seràn escollits amb independència del nivell de participació electoral. Abstenir-se no canviarà res.

L’única garantia per fer front a la dreta europea, per fer noves polítiques, per aportar noves sensibilitats al Parlament Europeu és votar ICV-EUiA.

Renovables vs nuclears

La lluita contra el canvi climàtic no pot ser l’excusa per obviar els costos de l’energia nuclear i hipotecar el futur amb les nuclears en lloc d’apostar decididament per les energies renovables.

L’energia nuclear no forma part del trànsit cap a un nou model de desenvolupament, tot i els esforços de la indústria nuclear i dels seus terminals polítics i mediàtics per convèncer de les suposades virtuts (no genera CO2) de l’energia nuclear sense esmentar els seus costos (gran inversió, incertesa residus, escassetat urani, seguretat...).

Els sistemes econòmics i socials de la UE s’han construït a base d’energia barata i abundant. Ara ja no podrem donar aquest escenari per descomptat. No ens podem permetre el luxe de dedicar a l’energia nuclear els recursos que caldria canalitzar per a promocionar la gestió de la demanda energètica i la producció d’energia sostenible.

Cal recordar a més que l’energia nuclear utilitza com a combustible l’urani, un element finit i que lluny de reduir la dependència d’Europa respecte de l’exterior, ens fa més dependents perquè l’hem d’importar en un 99%.

ICV-EUiA entenem que les energies renovables son les que han d’estar al centre mateix de la política europea i del procés d’integració europea durant el segle XXI.

Cal convertir l’actual objectiu no vinculant de la UE d’aconseguir al menys un 20% d’estalvi energètic pel 2020 en un objectiu vinculant associat amb polítiques concretes per al seu acompliment. El nostre compromís és que l’any 2020, un 35% de l’energia procedeixi de fonts renovables.

A més, proposem un Pla pont europeu per al tancament gradual de les centrals nuclears, tot assegurant el subministrament a partir de fonts netes. Un Pla que estableix un període de transició en les centrals nuclears amortitzades, amb una pròrroga d’uns 5 anys durant els quals els beneficis de la central es destinarien a l’impuls i la inversió en plans d’energies renovables i de millora de l’estalvi i la eficiència energètica, i a la dinamització social i econòmica de les zones més directament afectades pel futur tancament de les centrals, amb participació dels ajuntaments.