Bloc del PAM

Acabo de descobrir el bloc del PAM de l’Ajuntament de Barcelona i em sembla una bona iniciativa per ajudar a fer créixer la participació en la confecció del Pla d’Actuació Municipal de la ciutat i dels districtes. Pot ser una eina força pràctica per aquells qui disposen de poc temps per a reunions però en canvi tenen idees i demandes per als quatre propers anys.

Participar-hi és senzill. S’hi pot fer aportacions tant per temes (cohesió social, economia, proximitat, medi ambient...) com per districtes. I també es pot generar cert debat, comentant les propostes d’altra gent que s’ha decidit a dir la seva.

Us animo a participar-hi. Bloc del PAM. Jo també ho faré.

Projecte de Llei del Dret a l'Habitatge

L’existència d’una Llei del Dret a l’Habitatge ja és, per si sola un avenç, però a més, el Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya inclou diversos punts que han de suposar un gran salt qualitatiu (quantitatiu, òbviament també) pel que fa a la política d’habitatge.

Si bé és cert que, la manera com fins ara s’ha visualitzat el procés de negociació de la llei no ha estat el que hauríem volgut. El contingut del projecte mereix un darrer esforç per acabar de tirar-lo endavant.

És per això que vull enumerar bona part dels punts essencials del Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya de tal manera que se’n conegui el contingut i, a partir d’aquí, puguem discutir sobre els elements específics del projecte.

1. Considera la provisió d’habitatges destinats a polítiques socials com a servei d’interès general. El sector públic es compromet a adoptar mesures adreçades a l’existència de suficient i adequat habitatge assequible per a la població.

2. Estableix la funció social de la propietat de l’habitatge i entén com a incompliments de la funció social de la propietat, la no utilització permanent dels habitatges, la sobreocupació, la comercialització d’infrahabitatges, el incompliment del deure de manteniment i conservació, i el no destí dels habitatges amb protecció oficial a residència principal i permanent.

3. Defineix de forma precisa la sobreocupació dels habitatges, i la situació de Sense Sostre, obligant a actuacions específiques d’habitatge d’inserció en els programes socials d’integració. També defineix l’Habitatge Dotacional per donar-hi cabuda a totes les finalitats socials de caràcter temporal, i tipifica l’assetjament immobiliari.

4. Obliga a l’aprovació del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge com a instrument de concreció en el territori de les polítiques d’habitatge, en funció de les necessitats estimades i de les disponibilitats de sòl. I estableix la obligació d’un Fons de Finançament de la Generalitat, de suport als Plans Locals d’Habitatge dels Ajuntaments, i als Programes Supralocals, amb Memòria Econòmica i concreció de les inversions.

5. Estableix l’obligació de construcció d’habitatges amb protecció oficial en el sòl urbà consolidat, provenint d’operacions d’obra nova, de substitució, o de rehabilitació d’edificis. Amb la finalitat que la generació de l’habitatge protegit no hagi de dependre únicament de sòls de nous creixements o de renovació urbana integral. Els promotors immobiliaris dins del sòl urbà consolidat, tindran l’obligació de dedicar el 20% a habitatges protegits en edificis nous o rehabilitats a partir de 5.000 metres quadrats del total de sostre (això representarà uns 2.000 habitatges protegits/any, que s’haurien d’afegir als 7.000 habitatges protegits ja previstos anualment a Catalunya).

6. Estableix que en cas de revisió dels planejaments, els municipis no puguin reduir les reserves obligatòries de sòl per a habitatge protegit obtingudes fins al moment.

7. Preveu que els plans dels municipis de més de cinc mil habitants han de qualificar terrenys per al nou sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, com a via realista per fer front a les necessitats d’assistència o emancipació de col·lectius específics.

8. Regula el deure legal de conservació i rehabilitació dels immobles per part de les persones propietàries, amb l’establiment de convenis de rehabilitació amb suport públic. Estableix l’obligació dels arrendataris d’usar els habitatges de forma adequada i concreta la possibilitat d’incorporar un calendari de visites del propietari per comprovar l’estat de l’habitatge.

9. Estableix un sistema d’inspecció tècnica dels edificis obligatòria, per controlar el seu bon ús i manteniment.

10. Dota les administracions públiques d’instruments per lluitar contra les situacions de desocupació permanent dels habitatges, de sobreocupació, o d’infrahabitatge. Incrementant l’obligació de les vies de foment per aconseguir posar en el mercat els habitatges desocupats.

11. Introdueix el concepte de Masoveria Urbana com una de les formes a impulsar per promoure lloguer d’habitatges amb necessitat de rehabilitació, adreçat a col.lectius amb ingressos baixos.

12. Introdueix el sistema de contractes de copropietat público-privada, per incrementar les possibilitats d’accés a l’habitatge de joves.

13. Determina que tots els nous habitatges que es construeixin a Catalunya, a més dels requisits de qualitat i sostenibilitat, han de ser accessibles per a les persones amb disminució, i s’han de projectar amb criteris de flexibilitat per adaptar-se a la vida canviant de les llars. I que tots els nous edificis de més de dues plantes hauran de disposar d’ascensor.

14. Estableix registres públics d’homologació d’empreses constructores i immobiliàries per donar transparència al mercat immobiliari i les màximes garanties als consumidors.

15. Introdueix l’ajut directe a les famílies per fer front al cost del seu habitatge de lloguer, o de les quotes d’amortització en situacions especials, entès com una prestació social, propiciant així la inserció social i evitant desnonaments socialment no acceptables.

16. Aposta per la creació d’un parc específic d’habitatges assequibles a tots els municipis de Catalunya i introdueix el principi de Solidaritat Urbana, establint l’ obligació de que els de més de 5.000 habitants disposin, en un període màxim de 20 anys, d’un parc mínim d’habitatges per a polítiques socials del 15 % del seu parc total.

17. Posa en marxa el Registre de sol·licitants d’Habitatge Protegit, que ha de servir de base per conèixer tota la demanda d’habitatge assequible, i per a l’adjudicació pública de tots els habitatges protegits que es construeixin i es transmetin a Catalunya per assegurar la màxima transparència en les transmissions i evitar els sobrepreus.

18. Preveu la preservació dels parcs d’habitatge assequible, mitjançant la llarga durada de la qualificació dels habitatges protegits de lloguer o de venda i vincula la qualificació dels habitatges protegits a la qualificació del sòl en els casos de sòls públics o de sòls provinents de les reserves urbanístiques obligatòries.

19. Preveu la col.laboració amb l’Administració, de Notaris i Registradors de la Propietat per assegurar un control real sobre les transmissions d’habitatges amb protecció oficial o amb rehabilitació que s’hagin beneficiat d’ajuts públics.

20. Estableix d’un règim sancionador potent per aconseguir una aplicació eficient de la Llei i de tots els seus continguts.

El debat queda obert. Algú s’hi anima?

Bona Mercè!

Ja torna a ser aquí la festa major de la ciutat i aquest any, el pregó serà a càrrec de Josefina Castellví, una dona excepcional, nascuda a Barcelona l’1 de juliol de 1935.

La pregonera d’enguany és tot un referent per a la ciència i per a moltes dones que, com ella, han hagut de demostrar la seva vàlua i obrir camí.

Josefina Castellví ho ha fet des de l’oceanografia i, a part d’assumir responsabilitats diverses en algunes de les principals institucions científiques nacionals i internacionals, ha fet 36 campanyes oceanogràfiques, ha publicat múltiples treballs científics i ha estat guardonada en diverses ocasions.

Ben segur que el seu serà un pregó especial. La millor manera d’iniciar una bona Mercè.

Bona festa major a tothom!

Refundar el catalanisme

Fa dies que volia comentar la proposta de CDC de refundar el catalanisme.

Es tracta, obviament, d’una proposta oportunista, feta just abans de la Diada Nacional de Catalunya i pensada més per a recuperar un cert protagonisme del Sr. Mas que no pas per a millorar en res el dia a dia de les catalanes i catalans.

No deixa de ser curiós que el CDC convidi a sectors d’ERC i PSC a la creuada nacionalista, una iniciativa de la que exclou de manera clara al seu soci UDC. I es que la proposta de refundació del catalanisme no la fa CIU sinó CDC, que així ho ha recalcat de manera expressa.

El Sr. Mas vol ser el pare de la casa gran de la catalanitat, o això diu i, Duran de moment ha optat per no afegir massa llenya que, si es descuiden, amb tants focs d’artifici, CIU encara prendrà mal.

Sembla difícil que Artur Mas pugui encapçalar la construcció de la casa gran del catalanisme, si no és capaç de posar pau a casa seva, vull dir a la federació CDC-UDC que no passa pel seu millor moment.

I no seria més pràctic arreglar primer la casa petita, vull dir la de CIU, sense convidats ni pretensions desmesurades?

Mas pica molt alt volent atribuir-se paternitats que no li corresponen per a construir cases de tres plantes mentre al mateix temps els fonaments de casa seva tremolen i cada dia són menys sòlids. No serà que la construcció d’aquesta gran casa vol amagar altres febleses del líder de CDC i la seva federació?

Si CIU tingués un projecte sòlid i creïble, Artur Mas necessitaria cops d’efecte com la refundació del catalanisme?

En aquest sentit trobo molt recomanable la lectura de l’article de Miquel Caminal, Más nacionalismo, publicat avui a El País.

S'han acabat les vacances

Definitivament, s’han acabat les vacances. Per sort, la festa major d’Horta i la celebració de la Diada, ajuden a fer el retorn més dolç i combatre la síndrome postvacacional. Qui no es consola és perquè no vol...

Procuraré, de mica en mica, reprendre el fil d’aquest bloc que darrerament ha quedat abandonat. Aquest any m’he pres això de fer vacances al peu de la lletra i la veritat és que ara costa deixar aquest estat de desconnexió justificat per la coartada de les vacances. Intentaré tornar a agafar el ritme però em perdonareu que ho faci poc a poc...

Això sí, vull aprofitar la ocasió per convidar-vos a l’acte d’homenatge a Salvador Allende que, un onze de setembre més tindrà lloc al barri del Carmel, a la plaça que du el nom del president xilè.

Us recomano molt i molt que us animeu a participar d’aquest acte tant especialment emotiu. Cada any, en sentir les darreres paraules del president xilè abans de ser assassinat, el silenci sepulcral de la gent glaça la sang. És un acte d’allò més sentit i aquest any, a més s’hi commemora el 75è aniversari del naixement de Victor Jara, una altra víctima del cop d’estat de Pinochet.

Amb els qui us decidiu a venir ens veiem demà dimarts a les 10:30 a la plaça Salvador Allende. Fins demà!